Notícies
Tornar

Alfonso Guerra inaugura les Conferències sobre els 40 Anys de la Constitució

Alguns dels ponents que es van encarregar de la redacció de la Carta Magna i diversos representants del món polític, jurídic i social participaran a València al llarg d'enguany en estes jornades gratuïtes sobre la norma suprema de l'ordenament jurídic. La inauguració ha corregut de part de l'exvicepresident del Govern, Alfonso Guerra, qui ha assegurat que la Carta Magna és un text de tremenda actualitat que ha proporcionat a Espanya la millor etapa de la seua història i ha sabut suportar durant quaranta anys molts embats: d'una banda, l'involucionisme nostàlgic, amb diversos intents de colps d'Estat, un en 1981 i un altre en 1982; d'una altra, el terrorisme, i ara, la pressió del nacionalisme. Més que parlar de reforma DE la Constitució, Guerra veu raons suficients per a fer reformes EN la Constitució, explorant assumptes concrets on aconseguir el consens de tots els partits polítics i procedir a la seua modificació

/liferay/image/image_gallery?uuid=f1f7bf6e-de63-49fc-81a4-9aaa30786e2c&groupId=11601941&t=1525029306917

El Col·legi Notarial de València organitza un Cicle de Conferències gratuïtes, commemoratives del 40 aniversari de l'aprovació de la Constitució de 1978. Al llarg dels pròxims mesos, seran molts els representants nacionals de l'àmbit polític, jurídic i social els que participaran en estes jornades a València, preparades amb motiu de l'aniversari de la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol.

Per al degà del Col·legi Notarial de València, Francisco Cantos Viñals, organitzar estes jornades "suposa apostar per la democràcia, els drets fonamentals i les llibertats de tots els ciutadans". Tal com indica Cantos, és un honor poder reunir tants experts junts per a celebrar els quaranta anys d'una Constitució, el text del qual va aconseguir per primera vegada un ampli consens entre les diverses forces polítiques del moment.

En concret, l'exvicepresident del Govern, Alfonso Guerra González, ha sigut l'encarregat d'inaugurar este cicle commemoratiu amb la seua ponència "Elaboració de la Constitució i la seua Reforma", on ha analitzat la importància que el text constitucional va tindre en els primers anys de democràcia, des de la seua experiència com a segona figura més important del govern espanyol des de 1982 a 1991.

Va centrar l'inici de la seua intervenció en els tres principis bàsics del constitucionalisme contemporani: el principi democràtic basat en l'afirmació que el titular del poder constituent és el poble; el principi liberal basat en la defensa i garantia dels drets i llibertats de la persona per mitjà de la declaració de drets i la separació de poders; i el principi de supremacia constitucional que afirma la subjecció de governants i governats i de la resta dels poders constituïts i de tots els seus productes normatius a la constitució.

Per a l'exvicepresident del Govern, "la Constitució de 1978 va ser una acta de pau, un armistici, va ser el tancament definitiu d'una guerra civil, d'una llarga dictadura i de dos segles d'enfrontaments", assegura.

Per a ell, és un text de tremenda actualitat que ha sabut suportar durant quaranta anys molts embats: d'una banda, "l'involucionisme nostàlgic, amb diversos intents de colps d'Estat, un en 1981 i un altre en 1982; d'una altra, el terrorisme, i ara, sotmesa a la pressió del nacionalisme".

Sens dubte, per a Guerra, el procés d'elaboració de la Constitució no va ser fàcil, no sols políticament amb l'oposició a la seua redacció per part del govern d'UCD, que aconseguix la mayoría, sino perquè es van haver de mantindre lluites interminables sobre la majoria d'edat, el divorci, l'avortament, la pena de mort, la laïcitat i la descentralització de l'Estat, l'educació o el sistema proporcional electoral, entre altres molts.

"La Comissió va discutir problemes seculars espanyols, problemes que estaven durant segles sense resoldre's, amb la problemàtica que es començava de zero, no hi havia un text anterior en el qual poder basar-se", argumenta. Sens dubte, el que sí que tenien tots clar i es va aconseguir era la necessitat d'intentar una Constitució de l'acord, fruit del consens, de tots els partits polítics de la Cambra i no sols de què governaven com havia passat anteriorment amb els altres textos.

Com explica Guerra als assistents, després de segles de decadència i enfrontaments interns, s'aconseguix en 1978 un acord general al voltant "d'un text constitucional que ha proporcionat a Espanya la millor etapa de la seua història". És més, per a ell, sí que és moment de plantejar reformes en el text, però per a això és fonamental recuperar eixe esperit consensual anterior. "Ara quan es complixen 40 anys de vigència de la Constitució són molts els que, des de la política, la premsa i l'acadèmia, opinen que és moment per a la reforma del text constitucional. En tot cas la realitat política actual no fa pensar amb optimisme en una reforma que comptara amb un consens semblant a què la Constitució va tindre en 1978. Esta circumstància em fa pensar que més que parlar de reforma DE la Constitució, s'hauria de parlar de reformes EN la Constitució. És a dir, que hauria d'explorar-se en quins assumptes concrets podria aconseguir-se l'acord i procedir a la seua modificació, deixant de costat els plantejaments generals per al canvi perquè no es compta amb els suports que exigix el títol X del text", corrobora.

Finalment, Alfonso Guerra desenrotlla en esta primera ponència commemorativa de la Constitució els punts que al seu parer són susceptibles de reforma com: l'eliminació de la discriminació per raó del sexe en la successió de la corona; la constitucionalització de les comunitats autònomes; la reforma del Senat perquè siga una cambra de representació territorial i "no la cambra redundant o obstaculizadora d'ara"; la supressió de la menció específica de l'Església Catòlica; la substitució del terme "disminuïts" pel de "persones amb discapacitat"; la modificació del sistema electoral; la supressió de la immunitat de diputats i senadors, així com la supressió del seu aforament; o la consideració dels drets socials (sanitat, vivenda, servicis socials) com a drets fonamentals igual que l'educació, entre altres molts.

Després d'esta primera conferència d'Alfonso Guerra, el Col·legi Notarial de València té previst portar a la ciutat a alguns dels experts, ponents de la Constitució, aquells que es van encarregar de la redacció de la Carta Magna, com Miguel Herrero Rodríguez de Miñón, actual conseller permanent de l'Estat (21 de maig) ; o els advocats José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (18 de juny) i Miquel Roca i Junyent (15 octubre).

A més, el president del Senat, Pío García-Escudero Márquez, acudirà a este cicle per a aprofundir sobre la cambra alta com a representació de les comunitats autònomes (24 de setembre) i el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares Llovera, serà l'encarregat de tancar esta programació amb la seua ponència sobre Església i Estat (10 de desembre).

El Coordinador d'este Cicle de Conferències i expresident del Consell Jurídic Consultiu de la CV, Vicente Garrido Mayol, participarà com a catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, amb una ponència sobre la supremacia de la Constitució i el Dret Comunitari Europeu (3 de desembre). Per a Garrido, "la nostra Constitució conforma un Estat de Dret que proclama com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític, l'aplicació pràctica del qual ha suposat una profunda transformació de la nostra societat".

Així mateix, Ubaldo Nieto Carol, notari de València i censor primer de la Junta Directiva del Col·legi Notarial, ha sigut un dels encarregats notarials d'organitzar este cicle de conferències junt amb Vicente Garrido i en este cicle serà el responsable d'examinar el model econòmic de la Constitució (19 de novembre).

Junt amb ells dos, el món jurídic estarà present en este homenatge del text constitucional de 1978 de la mà de les ponències que impartiran José Antonio García-Trevijano Garnica, lletrat major del Consell d'Estat (5 de novembre) y Teresa Freixes Sanjuán, catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Plataforma Concòrdia Cívica (25 de juny).

Per a poder assistir de forma gratuïta a qualsevol de les conferències que se celebraran al Saló de la Reina del Col·legi Notarial de València al llarg dels pròxims mesos, és necessari inscriure's, via mail: jornadas@cnotarial-valencia.com, a causa del seu aforament limitat.

 



  • Imagenes
Estás viendo del 1 al 9 de 31 registros.   Siguiente

Veus relacionades

  • No existeixen veus relacionades