Notícies
Tornar

El notari Ubaldo Nieto analitza el Sist. Econòmic de la Constitució Espanyola en les jornades amb motiu del 40 Aniversari de la Carta Magna

El notari de València, censor 1r de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de València i doctor en Economia i Dret, Ubaldo Nieto, analitza la regulació del Sistema Econòmic de la Constitució en les jornades amb motiu del 40 Aniversari de la Carta Magna. Per a Ubaldo Nieto qualsevol modificació de la Constitució requerix la concurrència de la gran majoria de la societat com la va haver-hi en 1978

/liferay/image/image_gallery?uuid=9a91e83f-b407-43fc-9938-a84b52cf593e&groupId=11601941&t=1543580189206


El Col·legi Notarial de València ha acollit esta vesprada la conferència del notari de València, censor 1r de la Junta Directiva i doctor en Dret i Economia, Ubaldo Nieto, que ha reflexionat sobre la regulació del sistema econòmic en la Carta Magna.

Per a ell, pareixia necessari que dins de les reflexions que es fan en commemoració del 40 aniversari de la Constitució, s'incloguera una sobre la regulació que en ella es conté del sistema econòmic. I això, primer, "perquè tots participem com a agents econòmics (som treballadors, consumidors...) ; a més la Constitució espanyola (CE) s'emmarca dins del constitucionalisme del segle XX en el que als aspectes polítics se li afig altres socials i econòmics. La política econòmica dels governants ha de buscar la consecució d'una millor qualitat de vida dels ciutadans i de benestar social", ha assegurat a l'inici del seu discurs.

Així mateix, al llarg de la sessió, Ubaldo Nieto ha deixat molt clar com "en la Constitució s'arrepleguen els principis ètics pels quals, tant la societat com els seus governants han de regir-se. I eixe marc ètic necessita, sense cap dubte, del màxim consens social. Qualsevol modificació de la Constitució requerirà la concurrència de la gran majoria de la societat espanyola com la va haver-hi en 1978".

Dins de la seua ponència, el censor 1r de la Junta ha fet referència al sistema econòmic dissenyat per la CE, on s'aborda primer la propietat dels mitjans de producció i, concretament, el DRET A LA PROPIETAT PRIVADA i a l'herència (art. 33) , un dret reconegut ja en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i en la Convenció Europea de Drets Humans de 1950.

Per a ell, un dels articles clau que configura el nostre model econòmic és l'art. 38 CE en què es reconeix LA LLIBERTAT D'EMPRESA EN EL MARC DE L'ECONOMIA DE MERCAT, sent els poders públics els que garantixen i protegixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d'acord amb les exigències de l'economia general. "L'economia de mercat és un model d'orde econòmic segons el qual el protagonisme de l'acció econòmica correspon a la societat, a la iniciativa privada, i no a l'Estat; este no actua més que en aquells casos i en aquelles circumstàncies en què la iniciativa privada no pot fer-ho, o no ho fa amb l'extensió i l'abast que la societat necessita", ha manifestat.

Així mateix, Ubaldo ha explicat que un altre dels elements definitoris del sistema econòmic de la CE és l'ACTIVITAT ECONÒMICA PÚBLICA la regulació del qual s'ubica en una altra part de la nostra Constitució, el Títol VII. Tal com ha analitzat, "la presència del sector públic econòmic empresarial és un fet normal en totes les democràcies occidentals fins al punt que servix per a qualificar el propi model econòmic d'aquelles: l'economia mixta. Però mentres l'article 38 reconeix la iniciativa i llibertat econòmica dels particulars, sent indiferent les motivacions i els objectius perseguits, l'activitat pública ha d'estar justificada en funció dels interessos generals. A més, l'art. 31.2 CE imposa que el gasto públic realitze una assignació equitativa dels recursos públics i la seua programació i execució han de respondre als criteris d'eficiència i economicitat.  L'economicitat de la gestió apareix constitucionalment com un imperatiu per a la justificació i actuació de l'empresa pública. Si no es vol falsejar la declaració de principi de l'art. 38, cal concloure que la iniciativa pública no haurà d'intervindre per la via de l'empresa pública, si en el camp d'actuació que es tracte la iniciativa privada complix la seua funció productiva i no ho exigix un interés general prevalent i cert. Dita breument, el principi general és la iniciativa privada, i l'extensió -que haurà de justificar-se en cada cas- la iniciativa pública".

El Notari de València i Doctor en Dret i Economia ha indicat que per a la consecució del benestar dels ciutadans (plena ocupació, estabilitat dels preus...) , els poders públics tenen una sèrie d'INSTRUMENTS DE POLÍTICA ECONÒMICA. Entre estos, s'estudia principalment la POLÍTICA FISCAL, açò és, la política de gastos i ingressos públics.

En matèria d'ingressos públics, el ponent va fer referència a l'art 131. CE on s'establix que la potestat originària per a establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant una llei i que les comunitats autònomes i les Corporacions locals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis. D'altra banda, s'indica que les administracions públiques només podran contraure obligacions financeres i realitzar gastos d'acord amb les lleis.

Al llarg de la ponència, Ubaldo Nieto es va detindre a parlar d'un precepte per a ell molt important: l'art. 31 CE que establix, en matèria tributària, que tots contribuiran al sosteniment dels gastos públics d'acord amb la seua capacitat econòmica per mitjà d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat; i un límit: en cap cas, tindrà abast confiscatori. I en matèria de gasto públic establix que realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la seua programació i execució respondran als criteris d'eficiència i economia.

La política fiscal es plasma als Pressupostos Generals de l'Estat l'elaboració dels quals pel Govern i aprovació per les Corts Generals ha sigut objecte d'estudi en la ponència. S'ha fet especial referència al cridat "veto del Govern", tan utilitzat quan s'està en el poder com criticat quan s'està en l'oposició. Així es referix Ubaldo Nieto al precepte constitucional segons el qual tota proposició o esmena que supose augment dels gastos o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del Govern per a la seua tramitació.

En la seua segona part, el ponent ha abordat també el polèmic tema de l'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA, establit després de la reforma de l'art. 135 CE. Tal com ha establit al seu discurs, "sense perjuí de respondre a un principi econòmic bàsic, no ha de gastar-se més del que s'ingressa, està emmarcat en les nostres obligacions com a país de la Unió Econòmica i Monetària. El Tractat de la Unió Europea limita tant el dèficit pressupostari (3% del PIB) com el nivell de deute públic (60% del PIB) . Però el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança en la Unió Econòmica i Monetària de 2 de març de 2012, que ja va tindre en consideració la vigent Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, obliga a les Parts Contractants a què la situació pressupostària de les seues administracions públiques siga d'equilibri o de superàvit; esta norma es considera respectada si el dèficit estructural és inferior al 0,5 % del PIB. Esta Llei Orgànica incorpora també al nostre Dret la REGLA DE GASTO ESTABLIDA EN LA NORMATIVA EUROPEA que limita el gasto de les Administracions Públiques a la taxa de creixement del PIB de mitjà termini de l'economia espanyola.

Per a finalitzar la seua ponència, el notari de València ha estudiat, el cridat PRINCIPI D'UNITAT DE MERCAT, que està configurada hui per les tres llibertats de circulació: mercaderies, persones i capitals. "Qualsevol obstacle del tipus que siga que impedisca la realització efectiva d'alguna d'estes tres llibertats suposa la ruptura d'este principi. També la unitat de mercat exigix que es garantisca la igualtat dels empresaris en qualsevol part del territori nacional i també el seu dret a poder desenrotllar la seua activitat al conjunt del territori de l'Estat", ha asseverat. El principi d'unitat nacional (art. 2 CE) porta intrínsecament aparellat el principi d'unitat econòmica, una de les manifestacions de la qual és la unitat de mercat. D'altra banda, segons el 139.2 CE, "cap autoritat podrà adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzen la llibertat de circulació i establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori espanyol", ha conclòs el ponent.

Les últimes conferències d'este cicle tindran lloc al mes de desembre: concretament el 3 de desembre, amb Vicente Garrido, coordinador d'este cicle de conferències, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València i president de la Fundació Professor Manuel Broseta sobre la "Supremacia de la Constitució i el Dret Comunitari Europeu"; i el 10 de desembre, amb Antonio Cañizares, cardenal arquebisbe de València, amb la seua ponència "Església i Estat al Règim Constitucional". Per a poder assistir de forma gratuïta a les últimes conferències d'este cicle, és necessari inscriure's prèviament per mail a: jornadas@cnotarial- valencia.com (aforament limitat).



  • Imagenes
Estás viendo del 1 al 9 de 20 registros.   Siguiente

Veus relacionades

  • No existeixen veus relacionades