Notícies
Tornar

Participació notarial en el II Congrés Internacional sobre Dret de Família de la Universitat Catòlica de València

Notaris de la Comunitat s'han donat cita al Saló d'Actes de la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de València per a participar en la segona edició del Congrés Internacional de Dret de Família que organitza el Departament de Dret Privat de la Facultat de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat Catòlica de València, en col·laboració amb el Col·legi Notarial de València i de la Fundació AEquitas del Consell General del Notariat.

Vista del Saló d'Actes de la Facultat de Dret en el Congrés Internacional de Dret de Família de la Universitat Catòlica de València
Vista del Saló d'Actes de la Facultat de Dret en el Congrés Internacional de Dret de Família de la Universitat Catòlica de València

 

Al llarg de dos dies, experts juristes i acadèmics han abordat les malalties i les propostes de millora del Dret Civil de Família 130 anys després de l'aprovació del Codi Civil espanyol, de 1889. En este sentit, el col·lectiu notarial ha intervingut per a tractar aspectes tan importants del dret de família com la protecció de les persones amb discapacitat o el dret de successions. 

Per a analitzar les mesures necessàries d'autoprotecció de les persones amb discapacitat, el Congrés va comptar amb la participació del notari i delegat de la Fundació AEquitas a València, Juan Francisco Herrera, que va centrar la seua exposició en els poders preventius i l'autonomia de la voluntat; al costat del notari de València i també col·laborador de la Fundació AEquitas, Patricio Monzón, que va complementar este debat amb l'explicació sobre el patrimoni protegit i els seus impostos. 

Per a Juan Herrera, “les persones discapacitades no estan incapacitades i tenen plena capacitat d'obrar, a ningú se li pot privar dels seus drets”. Així ha començat el seu argument per a indicar el necessari que és respectar la capacitat de les persones i per a això ha recordat que en totes les notaries d'Espanya hi ha un professional qualificat “disposat a assessorar gratuïtament les famílies sobre qüestions de discapacitat, oferint-los solucions bé en el testament o bé per mitjà de poders preventius que són moltes vegades la salvació a molts problemes”. 

Per part seua, el notari de València, Patricio Monzón, ha analitzat en la seua ponència la figura del patrimoni protegit, com a protecció de les persones amb discapacitat per a garantir-los un futur quan els seus pares o tutors no estiguen. Este mecanisme servix perquè els fons patrimonials estiguen vinculats a la satisfacció de les necessitats vitals de les persones amb discapacitat. D'esta forma, Patricio Monzón va explicar les diferents mesures per a afavorir les aportacions a títol gratuït als patrimonis protegits reforçant els beneficis fiscals a favor de les persones amb discapacitat, tenint en compte el tractament fiscal per al contribuent discapacitat de les aportacions rebudes, podent aportar-se a l'any al patrimoni protegit 10.000 € per cada aportant i 24.250 € anuals en total. Per a finalitzar la seua intervenció, Monzó va explicar les exempcions fiscals en l'Impost de Successions i Donacions quan és de pares a fills fins a 100.000 euros, però va explicar també als assistents el cost del traspàs patrimonial amb el pagament d'impostos com la plusvàlua o l'increment en la declaració de la renda quan es realitza una donació de béns.

Els notaris van estar acompanyats en esta taula redona per la doctora de la Universitat de Cadis, Mª Dolores Cervilla; el director del departament de Processal d'Andersen Tax & Legal a València, Iñaki Planas; i el doctor de la Universitat del Brasil, Nelson Rosevald.

El segon dia del Congrés es va centrar en l'actual Dret de Successions on els diferents operadors jurídics allí assistents van opinar sobre la necessitat d'un canvi donada la nova organització familiar que res té a vore amb la família de fa 130 anys. Per a això, l'última taula redona va comptar amb la participació del notari de València i censor primer de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de València, Ubaldo Nieto; i del notari de la Vall (Castelló), José María Carrau. 

Ubaldo Nieto va començar el seu discurs indicant que en l'ADN de qualsevol jurista està el dret civil o anomenat dret comú i més encara en el d'un notari “on el dret de família i el dret de successions està pegat i la seua vida està pegada a les persones i les seues vicissituds: pactes prematrimonials, tuteles, poders, testaments amb la problemàtica de les legítimes i el desheretament, els pactes successoris, matrimonis i divorcis, problemàtica de l'empresa familiar, entre altres”. En este sentit, el notari José María Carrau, va complementar esta exposició explicant les limitacions encara existents en ple segle XXI a la llibertat de testar i la injusta assignació legitimària al cònjuge vidu. Tal com va indicar el notari de la Vall : “en l'àmbit successori i testamentari està molt estesa la falsa creença que tenen la major part de les persones casades amb fills després d'atorgar testament que pensen que ho fan de l'u per a l'altre, és a dir, estan convençuts que quan falten tot el seu patrimoni farà trànsit al seu vidu i posteriorment (no abans) als seus descendents… i la realitat és ben diferent”. Carrau va indicar que realment la majoria dels testaments es realitzen amb la clàusula anomenada “cautela socini” on es deixa al cònjuge vidu l'Usufruct Universal i Vitalici dels seus béns i es nomenen hereus als descendents de 2/3 de l'herència (1/3 legítima estricta a parts iguals entre els fills + 1/3 de millora). Per al notari de la Vall, crida poderosament l'atenció el diferent tracte que el legislador dispensa al cònjuge que la seua legítima és sol l'usufruct i ha de coexistir amb la dels altres hereus forçosos, enfront dels descendents o ascendents que la seua legítima és el ple domini. “En l'actualitat la legítima dels descendents suposa un fre per a poder testar en favor del cònjuge vidu”, va concloure José María Carrau.

En esta ocasió, els notaris van estar participant amb la doctora de la Universitat de València, María José Reyes; la professora de la Universitat Catòlica de València, Beatriz Morera; i el doctor de la Universitat d'Alacant, Javier Barceló.

Una vegada acabada l'última taula redona, els assistents van debatre sobre la justícia o injustícia de les legítimes en l'actualitat, sent l'opinió dels més liberals la de la supressió de tot el sistema legitimari actual; i l'opció dels més conservadors la d'incrementar la legítima del cònjuge vidu, ja siga de forma quantitativa o bé de forma qualitativa, assignant-se el ple domini en lloc de l'usufruct, però mantenint part de les legítimes als descendents.



  • Imagenes
Estás viendo del 1 al 9 de 11 registros.  
  • 1
  • 2
Siguiente

Veus relacionades

  • No existeixen veus relacionades