20210127-Conferencia ICAV de César Belda sobre Herencia Digital y Privacidad (noticia pública) - Colegio Notarial de Valencia
Actualitat
El Patrimoni Digital, a debat pel notari i exdegà César Belda en el Desdejuni Virtual celebrat per l'ICAV
El Col·legi d'Advocats de València ha celebrat un Desdejuni Virtual amb el títol "Testament Digital i Privacitat", on el notari de València i exdegà del Col·legi Notarial de València, César Belda Casanova, ha analitzat la falta de regulació actual sobre com administrar el patrimoni digital i la importància que pot adquirir en este moment la legitimació per a poder realitzar qualsevol gestió digital del testador una vegada mort per mitjà de document públic, atorgant poder o apoderament davant notari, sent així mateix el Document de Voluntats Digitals la pedra angular que podria regular en breu este procediment necessari.
05/02/2021
En este sentit, César Belda, com a notari precursor en la incorporació de les noves tecnologies en l'àmbit notarial, ha impartit esta conferència virtual per a operadors jurídics on abordar la importància d'assessorar els clients sobre com decidir sobre el seu patrimoni digital, com deixar al càrrec d'una persona de confiança els temes digitals per a poder administrar-los després de la defunció, o com deixar per escrit la garantia del dret a l'oblit dins d'internet.
Per a començar el Desdejuni Informatiu, el notari ha analitzat l'escassa regulació actual en matèria d'herència o patrimoni digital. Respecte al títol de la conferència, Belda ha aclarit que el Testament Digital no existix, encara que vulga intentar regular-lo la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia de Drets Digitals (LOPD i GDD) .
El text normatiu espanyol que més s'ha aproximat a esta qüestió ha sigut el Codi Civil de Catalunya, en l'article del qual 421-14 es conté per primera vegada referència al testament tancat escrit pel testador amb la possibilitat de signatura electrònica reconeguda amb el següent contingut: "El testador ha de signar en totes les fulles i al final del testament, després d'haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s'ha redactat en suport electrònic, ha de signar-se amb una signatura electrònica reconeguda". El número 15 permet que l'arxiu informàtic s'encripte amb doble signatura i es conserve en el protocol informàtic. "Desgraciadament este protocol informàtic encara no existix, malgrat els bons desitjos que sempre ha expressat el legislador. El testament digital, encara que normativament sembla possible, en la pràctica encara no ho és", corrobora l'exdegà del Col·legi Notarial de València.
Per part seua, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, en el seu títol X intenta regular la Garantia dels Drets Digitals dels ciutadans, com el dret de tots a l'oblit en cerques d'internet o en xarxes socials, dedicant l'Article 96 al que el legislador denomina "Dret al Testament Digital". No obstant això, el ponent establix que esta norma és insuficient i imprecisa. "Imprecisa perquè faculta a les persones vinculades al mort i els seus hereus perquè puguen dirigir-se als prestadors de servicis de certificació i impartir-los instruccions sobre la seua utilització, destí o supressió. Ni establix una jerarquia, ni què ocorre si hi ha instruccions contradictòries, ni aclarix el concepte de persones vinculades. I insuficient perquè el patrimoni digital és una cosa molt més complexa que la simple imatge en xarxes socials, que és en l'única cosa en el que sembla estar pensant el legislador. S'ha perdut una oportunitat legislativa excel·lent", afig Belda.
Com es va posar de manifest en la xarrada, el legislador està pensant en algú que puga administrar el patrimoni digital del causant des del moment de la seua defunció, sense haver d'esperar tres setmanes al fet que aparega quin és el seu testament, a més del temps necessari perquè els hereus acorden quin destí se li dona, la qual cosa pot portar a mesos. Tal com ha indicat César Belda, "un mes en el món de la Societat de la Informació és senzillament una eternitat".
També en este punt, la legislació catalana ha avançat un pas per davant del legislador de Madrid, si bé de forma igualment insuficient, en regular en l'art. 411-10 el document de voluntats digitals per a després de la mort d'una persona.
Per al notari César Belda, "el Document de Voluntats Digitals serà la pedra angular que regularà eset procediment tan necessari de la importància del qual, en la majoria de les ocasions, no som conscients".
I és que el patrimoni digital està ja constituït per multitud de drets o simplement evidències electròniques l'administració o el destí de les quals no pot deixar-se a un document –el testament- que no vorà la seua execució fins transcorregut, almenys, un mes de la defunció del titular: Dominis d'internet que han d'anar renovant-se com a dret heretable, desenvolupament i contingut de pàgines web, contingut en xarxes socials, correu electrònic, claus d'accés al núvol, claus de drets sobre tokens emesos, la protecció civil de l'honor a la imatge d'una persona morta en blogs i escrits digitals, dret a l'oblit... només són uns pocs exemples del patrimoni digital del qual en este moment qualsevol persona pot disposar o titularitzar i que requerix una regulació normativa immediata.
"No n'hi ha prou amb un article, i deixar en mans de reials decrets els requisits i condicions per a acreditar la seua validesa", insistix.
Per això, tal com es reflectix en la conferència del notari de València, hui dia, és fonamental que el testador/titular deixe per escrit quina persona vinculada ha de fer-se càrrec dels temes digitals quan falte. Mentre s'aprova una normativa sobre este tema, l'ús del document públic intervius és la millor opció, atorgant un poder o apoderament davant notari a més d'incloure la voluntat digital en el testament obert davant notari, amb les indicacions de la persona o persones que poden fer ús del contingut digital després de la defunció.
"Si és possible conferir este apoderament en el document de Voluntats Anticipades perquè algú decidisca si em cremen o m'enterren, o en document per a designar un tutor, haurem d'admetre'l també per al patrimoni digital. No és possible que en el segle XXI una cosa en general tan urgent quede en suspens durant un mes per l'observança d'unes garanties –l'assegurar-nos que no hi ha un altre testament- més congruents amb la burocràcia del segle XIX que amb la comunicació per cable dels nostres dies", conclou César Belda.
Més Informació enllaços lleis:
