El degà de l'Il·lustre Col·legi Notarial de València, José Carmelo Llopis, ha donat la benvinguda a la jornada i la ponència inaugural ha sigut a càrrec de Lorenzo Cotino, president de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), qui ha parlat de la importància de “apostar per la innovació, per la circulació de la dada i que es puga explotar, però òbviament amb compliment". I ha assegurat que “el principi de qualitat és un element essencial i la transparència no és només una obligació, sinó que va més enllà: és el que legitimarà socialment que es puguen explotar les dades. La societat ha d'estar informada de quines dades s'utilitzaran i per a què".

Per part seua, José Carmelo Llopis ha defés en la seua ponència la funció notarial com a peça clau per a la seguretat jurídica de les transaccions: “El notari rep de manera primària les dades jurídiques, les verifica, les parametritza, les conserva de manera segura oferint traçabilitat. Els notaris autoritzem 8 milions de documents a l'any, les dades del qual més rellevants es graven degudament parametritzats i estructurats en l'Índex Únic Informatitzat Notarial, que és el millor radar a la disposició de les Administracions i autoritats públiques per a lluitar contra la corrupció, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, amb més de 175 milions de documents, 30.000 milions de datapoints i una grandària de 9 terabytes”, ha destacat.

Així mateix, el degà ha remarcat que el document notarial és font autèntica primària de dades verificades i ha precisat que “si alimentem un registre amb dades no corroborades, el que eixirà d'este seran dades no verificades”. L'Avantprojecte de Llei d'Integritat Pública, que planteja admetre el document privat com a títol inscriptible de les participacions socials en el Registre Mercantil, “sembla no conéixer esta premissa, permetent que el registre s'alimente i publique dades que no han sigut controlades en origen pel notari”, ha assenyalat. Això implicaria “debilitar la fiabilitat del sistema, substituint-ho per un menys eficient i amb més cost per a les xicotetes i mitjanes empreses espanyoles”, ha conclòs.

El vicepresident del Consell General del Notariat, Manuel Seda Hermosín, present en les III Jornades i encarregat de la seua clausura, ha reiterat que “és fonamental garantir la qualitat de la dada, la seua fiabilitat i adequada usabilitat. Les dades no són un element neutre, sinó que produïx efectes i afecta a la vida dels ciutadans i a l'exercici dels seus drets”. 

“La funció notarial dota de certesa i confiabilitat a la informació que accedix al tràfic jurídic, assegura que eixa informació siga de confiança, estiga verificada i s'ajuste a dret. En la societat actual, la societat de la dada, el valor no està en la quantitat d'informació que circula, sinó fonamentalment en la confiança que podem depositar en ella: sense una dada certa i segur les decisions que puguem prendre no podran ser correctes”, ha afegit el vicepresident del CGN.

La confiança com a eix fonamental

La taula redona Europa davant la dada. Reptes i competitivitat, moderada per Enric Hernández Jiménez, director d'Intel·ligència de Dades i Innovació del Centre Tecnològic del Notariat, ha reunit experts de l'àmbit tecnològic i regulador que han coincidit que la clau del model europeu residix en la confiança.

Paloma Senzillesa González, CEO de Razona LegalTech i Digital Trust Scheme Manager en CerteIDAS, ha posat l'accent en la infraestructura invisible que sustenta l'economia digital: “Europa és l'única jurisdicció del món construint una infraestructura de confiança pública i certificada”. En la seua intervenció, ha defés que elements com la identitat digital, la firma electrònica o el futur wallet europeu constituïxen la base operativa que permet que les dades circulen amb valor jurídic, i ha advertit del risc que la fortalesa reguladora europea no es traduïsca en una implantació efectiva. “El que està en joc en els pròxims cinc anys no és només quanta capacitat de còmput construïm; és si som capaços de mantindre el ritme d'acreditació, certificació i supervisió que fa possible que eixa capacitat opere amb garanties”.

Daniel Sáez Domingo, president de Gaia-X España i director d'Intel·ligència Estratègica en ITI, ha destacat el paper dels espais de dades i els Data Labs com a palanques per a accelerar la generació de valor. “Els Data Labs actuen com a entorns intermedis, neutrals i segurs que permeten a propietaris de dades i desenrotlladors d'IA explotar informació i generar valor de forma més ràpida i de confiança”, ha afirmat. Al seu juí, la falta de confiança continua sent un dels principals reptes, ja que frena la compartició de dades malgrat els avanços d'Europa en estàndards i tecnologies. En esta línia, el president de Gaia-X ha subratllat que estes infraestructures faciliten la monetització de la dada i reduïxen les barreres d'entrada en el desenrotllament de models d'intel·ligència artificial.

Per part seua, Merche Hernansáez Liarte, líder del grup de treball d'Economia de la Dada en AMETIC i Project Director e-services en Tecnalia, ha incidit en la necessitat d'abordar l'economia de la dada des d'una visió estratègica integral. “Sense confiança no hi ha economia de la dada: la governança, les regles clares i els espais de dades són habilitadors clau”, ha assegurat. Hernansáez ha apuntat que el gran repte no és tecnològic, sinó d'adopció d'eixos espais de dades, especialment per part del teixit empresarial, on és necessari traduir els models en solucions concretes i accessibles.

La dada, essencial a la política d'habitatge

La segona taula redona El valor de la dada en la política de vivenda moderada per Alberto Martínez Lacambra, director general del Centre Tecnològic del Notariat, ha abordat com l'ús de dades pot contribuir a dissenyar polítiques públiques més eficaces davant un dels principals reptes socials. Durant el debat s'han plantejat qüestions com la creixent dificultat d'accés a l'habitatge, especialment per als jóvens, el paper de la dada enfront del relat en el disseny de polítiques públiques, o com revitalitzar el mercat del lloguer en un context de reducció de l'oferta.

En este sentit, Trinidad Ortiz Gómez, directora general d'Innovació i Transformació Urbana de la Generalitat Valenciana, ha destacat la importància d'utilitzar “dades reals, veraces i actualitzats per a millorar la planificació urbana i prendre decisions més eficaces en el disseny de les polítiques d'habitatge i que tinguen resultat sobre la societat”. 

Per part seua, Jorge Galindo Alfonso, director adjunt en EsadeEcPol (Esade Center for Economic Policy), ha subratllat la necessitat de comptar amb dades de qualitat i comparables per a comprendre i analitzar millor la problemàtica d'accés a l'habitatge o l'evolució del mercat, i ha apuntat que només a partir de diagnòstics rigorosos serà possible dissenyar polítiques d'habitatge efectives i sostenibles en el temps. “Sense dades de qualitat no hi ha decisions públiques de qualitat: per exemple, en matèria d'habitatge. Legislar i implementar sense conéixer la realitat detalladament és legislar a cegues. O, la qual cosa és pitjor: legislar a base de relat”, assegura Galindo. 

La jornada ha sigut clausurada pel vicepresident del CGN, Manuel Seda *Hermosín, i la primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de València, María José Ferrer San Segundo, al costat del degà José Carmelo Llopis. Ferrer San Segundo ha avalat l'organització d'estes jornades com a espai de reflexió i trobada per a debatre sobre els reptes de futur, destacant com a fonamental la col·laboració públic-privada per a impulsar la innovació i reforçar l'economia digital. La primera tinenta d'alcalde, el degà dels notaris valencians i el vicepresident del CGN han coincidit que la gestió de la dada evoluciona a gran velocitat i planteja desafiaments per al món del dret, les institucions públiques i privades i tota la societat.