Encara que les primeres disposicions sobre notaris valencians coincideixen pràcticament amb la conquesta del Regne (1238), el Col·legi Notarial de València es troba documentat de manera ininterrompuda des de 1283, sent en conseqüència el més antic d'Espanya. No obstant això, la primera ordenança de la fundació del Col·legi Notarial de València data del 20 de novembre de 1369, aprovada pel privilegi donat a València pel rei  Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós. L'àmbit territorial del Col·legi Notarial coincideix amb el de la Comunitat Valenciana.

L'actual seu col·legial, al carrer Pascual i Genís, 21, de 735 metres quadrats, va ser edificada entre 1882 i 1883 sobre un solar adquirit per a tal efecte i s'ha mantingut amb aquest caràcter. La col·locació de la primera pedra va tindre lloc el 15 de març de 1882. L'edifici del Col·legi Notarial de València va ser inaugurat l'11 de maig de 1884, amb projecte de l'arquitecte Joaquín María Belda Ibáñez.

En 1917 es duen a terme importants modificacions tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, obra de l'arquitecte Manuel Peris Ferrando, proporcionant-li la seua actual configuració, amb dues altures més i amb canvis en la façana (inaugurat el 20 de gener de 1917).

Entre 1999 i 2002 els arquitectes Álvaro Gómez-Ferrer Bayo i Natalia Gómez-Ferrer Lozano realitzen obres de rehabilitació a fi d'adaptar l'edifici a les noves exigències i facilitar la seua funcionalitat, respectant íntegrament la façana.

A l'interior de l'edifici destaca la sala d'actes, denominada actualment "Saló de la Reina" per estar presidida per la figura de la Reina Isabel II d'Espanya, en reconeixement per haver sigut la reina en el moment de l'aprovació de la Llei del Notariat de 28 de maig de 1862. Al Saló predomina la seua artística vidriera policromada en blanc i or d'estil Lluís XVI, de 1917, on es veuen reflectits els escuts de les tres províncies (València, Castelló i Alacant) i al capdavant l'escut del Notariat, amb la inscripció Nihil Prius Fide (res abans que la fe pública), lema del Notariat espanyol. L’acompanyen en les seues parets quatre tapissos realitzats per Ramón Stolz Viciano de 4,70 metres d’ample per 2,60 metres d'alt, que representen diferents moments dels Últims Dies de Sagunt, La Batalla del Puig, Alfons X el Savi dictant les Set Partides i El Compromís de Casp.

La planta noble conté l'antiga biblioteca, hui dedicada a sala de reunions, a més del despatx del Secretari, hui dedicat a la signatura del llibre d'honor per part de les autoritats que visiten el Col·legi, la sala de juntes i la galeria de degans amb els retrats de tots els degans que han passat pel Col·legi des de 1862. 

En la quarta planta, el Col·legi alberga les instal·lacions de l'Acadèmia d'Opositors, la Fundació Notarial per a la Mediació i l'Arbitratge SOLUTIO LITIS i el Servei Gratuït d'Atenció a l'Usuari (SAU). 

A la ciutat d'Alcàsser hi ha l'arxiu de protocols, des del qual s'expedeixen les còpies dels toms que hi ha depositats, i l'arxiu procedent de l'antic Col·legi de Corredors; a més, hi ha locals per a Delegació col·legial, a Alacant, carrer Bailèn, núm. 25, i a Castelló, plaça del Real, núm. 35.

En l'actualitat, en la planta baixa del Col·legi estan situats els departaments d'Arxius de Protocols i Legalitzacions/Postil·les, on s'atén al públic.